Per a la fabricació de film i bosses existeixen dos tipus principals de polietilens, el de Baixa Densitat (PEBD o PELD) i el d’Alta Densitat (PEAD o PEHD), també anomenat de Baixa Pressió (PEBP), tot i que per a cadascun d’aquests existeix una extensa gamma de graus. Els procediments d’obtenció dels dos tipus són diferents, i les seves propietats físiques i químiques també es diferencien notablement, com a conseqüència d’una estructura molecular diferent.

El polietilè de Baixa Densitat s’obté a altes pressions (entre 1.000-3.000 atm.) i a temperatures entre 100 i 300 °C en presència d’oxigen com a catalitzador. Es tracta d’un producte termoplàstic amb densitat 0’92, tou i elàstic. En el seu estat natural, el film és totalment transparent, i aquesta característica disminueix en funció del seu gruix (galga) i del grau.

El polietilè d’Alta Densitat (Baixa Pressió) es diferencia de l’anterior en el fet que aquest s’obté a baixes pressions i a una temperatura més baixa, en presència d’un catalitzador organometàl·lic. Entre les seves característiques, disposa de més duresa i rigidesa, i té una densitat més alta (0,94). En estat natural, el film, si bé és translúcid, no és totalment transparent, i agafa un aspecte ceri, tal com en l’anterior, el seu aspecte anirà canviant segons el grau i el gruix (galga).

Afegint-hi els colorants adequats, es poden obtenir films de polietilè amb una gran varietat de colors

Bàsicament n’existeixen de dos tipus: Monoorientat o Cast (per a la fabricació de bosses i complexos amb altres plàstics), y Biorientat (se sol usar en film per utilitzar-lo en maquinària d’envasament automàtic, i també per a complexos).

Els polipropilens (PP) es caracteritzen perquè, a diferència dels anteriors, són més transparents, i tenen un aspecte més cristal·lí. Les seves característiques mecàniques són molt diferents, i la seva densitat és de 0’90.